Jocs AAFE

Jugar és el primer acte creatiu de l’ésser humà. Comença quan el nen és bebè, a través del vincle que s’estableix amb la realitat exterior i les fantasies, necessitats i desitjos que va adquirint. Quan un nen pren un objecte qualsevol i ho fa volar, està creant un moment únic i irrepetible que és absolutament seu. Perquè aquest jugar no sap de pautes preestablertes, no entén d’exigències del mitjà, no hi ha un «fer-ho bé». Totes les joguines condueixen a un joc? La joguina és el mitjà que s’utilitza per jugar: inclou des d’una sabanita, fins a una nina, una pilota, una formiga, o una computadora. Tots aquests elements poden també ser utilitzats amb finalitats educatives. Però si es tornen una eina didàctica, perden la seva entitat de joc. Molts papàs, quan se sentin a jugar amb el seu fill, confonen el jugar amb l’ensenyar. I el nen que volia jugar d’igual a igual, sense exigències, sense aprendre gens, es frustra. Es pot aprendre amb gust, creant un vinculo de saviesa i afecte, entre el qual ensenya i el que aprèn. Això és molt bo i necessari. Però ha de quedar en clar que el joc de regles és una eina per la qual s’està intentant arribar a una meta. Un sap i l’altre no. A mesura que un es va tornant adult, el joc pròpiament dit es perd.